La cançó de NF 'Oh, Lord' és una reflexió commovedora sobre la condició humana, la mortalitat i la recerca de la connexió divina. La lletra expressa un profund sentit de qüestionament existencial, amb l'artista contemplant el valor de les coses materials, com una làpida, en comparació amb l'estat de l'ànima. La línia repetida 'Everybody's gon' die, don't everybody live but' suggereix que, tot i que la mort és inevitable, la vida realment, potser en un sentit espiritual o significatiu, no està garantit per a tothom. Això estableix el to d'una cançó que parla tant del propòsit de la vida com de la mort.
El cor, 'Oh, Senyor, ens veus aquí baix?' és una poderosa súplica per al reconeixement i la comprensió d'un poder superior. Reflecteix un desig humà comú de ser vist i de trobar sentit a les nostres lluites. La pregunta de NF sobre si Déu és conscient del sofriment humà és un tema que ressona amb molts que experimenten dubtes i busquen tranquil·litat en la seva fe. La naturalesa introspectiva de la cançó anima els oients a considerar les seves pròpies creences i el paper de l'oració i la intervenció divina en les seves vides.
Els darrers versos de la cançó aprofundeixen en la relació paradoxal que molts tenen amb la fe i Déu. NF assenyala la hipocresia de dirigir-se només a Déu en moments de necessitat i ignorar-lo quan les coses van bé. Ell desafia l'oient a considerar la inconsistència de culpar Déu dels problemes del món alhora que qüestiona la seva existència. En última instància, la cançó serveix com a recordatori de la importància de la fe coherent i de la tendència humana a buscar Déu en els nostres propis termes, sovint només en moments de desesperació o dificultats.