La cançó 'Loving Machine' de TV Girl presenta una narració sobre una dona anomenada Maddie Klein i la seva relació amb una 'màquina amorosa', que sembla ser una metàfora d'una companya robòtica o artificial. La lletra dibuixa una imatge d'un escenari futurista on màquines semblants a les persones poden servir com a socis, proporcionant una aparença de companyonia sense les complexitats i la imprevisibilitat de les relacions humanes.
El to de la cançó és capritxós i malenconiós, destacant els compromisos que comporta una forma tan perfecta i controlada d'amor. La 'màquina amorosa' de Maddie Klein és fiable i digna de confiança, no deixa mai el seu costat, però no té la capacitat de complir certs desitjos humans, com ara estirar-se els cabells 'com li agrada' o fer-la riure a la nit. Les limitacions de la màquina subratllen la profunditat emocional i la intimitat física que estan absents en aquesta relació artificial. Malgrat aquestes deficiències, la comoditat i la predictibilitat de la 'màquina amorosa' semblen superar la necessitat d'una connexió més genuïna, ja que Maddie simplement pot substituir la màquina quan quedi obsoleta.
La cançó critica subtilment les relacions modernes i la creixent dependència de la tecnologia per satisfer les necessitats emocionals. Suggereix que, tot i que la tecnologia pot oferir una sensació de seguretat i control, no pot replicar l'espectre complet de l'emoció i la connexió humana. Les lletres conviden els oients a reflexionar sobre el valor de la imperfecció i la naturalesa insubstituïble de la interacció humana, fins i tot amb els seus riscos i incerteses inherents.