Sembla que les noies de la ciutat només s'adonen d'hora
Com obrir les portes amb només un somriure
Un vell ric i ella no s'haurà de preocupar
Es vestirà amb puntes i anirà amb estil
A la nit una gran casa vella es queda sola
Suposo que cada forma de refugi té el seu preu
I li trenca el cor pensar que el seu amor és només
Donat a un home amb les mans fredes com el gel
Així que ella li diu que ha de sortir a la nit
Per consolar un vell amic que se sent abatut
Però ell sap on va mentre se'n va
Ella es dirigeix cap al costat trampós de la ciutat
No pots amagar els teus ulls mentiders
I el teu somriure és una fina disfressa
Vaig pensar que a hores d'ara te n'adonaries
No hi ha manera d'amagar els teus ulls mentiders
A l'altre costat de la ciutat espera un nen
Amb ulls de foc i somnis ningú no podia robar
Condueix tota la nit anticipant-se
Perquè ell la fa sentir com se sentia abans
Ella corre als seus braços, cauen junts
Ella xiuxiueja que només és per una estona
Ella jura que aviat tornarà per sempre
Ella s'allunya i el deixa amb un somriure
No pots amagar els teus ulls mentiders
I el teu somriure és una fina disfressa
Vaig pensar que a hores d'ara te n'adonaries
Ara no hi ha manera d'amagar els teus ulls mentiders
S'aixeca i s'aboca una de forta
I mira les estrelles al cel
Una altra nit, serà llarga
Dibuixa l'ombra i baixa el cap per plorar
Ella es pregunta com s'ha tornat tan boig
Pensa en un noi que va conèixer a l'escola
Es va cansar o només es va fer mandra?
Ha marxat tan lluny que se sent com una ximple
Va, vaja, segur que saps com organitzar les coses
Ho has configurat tan bé, amb tanta cura
No és curiós com la teva nova vida no va canviar les coses?
Encara ets la mateixa noia que abans
No pots amagar els teus ulls mentiders
I el teu somriure és una fina disfressa
Vaig pensar que a hores d'ara te n'adonaries
No hi ha manera d'amagar els teus ulls mentiders
No hi ha manera d'amagar els teus ulls mentiders
Amor, no pots amagar els teus ulls mentiders