El 'Mariners Apartment Complex' de Lana Del Rey és un ric tapís d'autoreflexió i empoderament teixit amb metàfores nàutiques i lletres introspectives. La cançó comença amb la sensació de ser incomprès, ja que la tristesa del protagonista es treu de context. Això estableix l'escenari per a una narració que desafia les percepcions de debilitat i fortalesa, especialment davant del judici i l'adversitat.
El cor de la cançó ofereix una línia de vida en forma d'orientació i suport. Lana es posiciona com un far o un far per als perduts, prometent-los portar de nou a la seguretat. Aquesta és una declaració poderosa del seu paper en la relació, que suggereix una presència protectora i nutritiva. L'afirmació reiterada 'Sóc el teu home' trenca les normes de gènere i posa l'accent en la seva voluntat de ser la figura fiable, tradicionalment associada al masclisme, en moments de necessitat.
Al llarg de la cançó hi ha referències al creixement personal i a la creença en la capacitat de canvi. Lana anima a acceptar la 'dolça' de la vida, reconeixent la 'foscor' i la 'profunditat' que configuren la pròpia identitat. La cançó és una crida a mantenir-se ferm fins i tot quan 'tothom parla', destacant la importància de la resiliència i la convicció personal. El tema recurrent és el de la transformació i la força que ve de dins, que incita els oients a trobar el seu propi camí i a confiar en el seu viatge.