La cançó de Mediavolo 'Mass Anasthesia' pinta una imatge vívida de la rutina adormida de la societat moderna i l'apatia col·lectiva que sembla impregnar la vida quotidiana. La lletra descriu escenes de persones fent cua, ja sigui en cotxes o en supermercats, destacant la naturalesa monòtona i mecànica de l'existència contemporània. La repetició de la frase 'Tal visió només omple el meu cor d'admiració' juxtaposa el temor que es pot sentir a l'escala de l'activitat humana amb una tristesa silenciosa, cosa que suggereix una desil·lusió més profunda per la manca de compromís o consciència genuïna entre la gent.
El terme 'anestèsia massiva' serveix com una metàfora poderosa per a la condició social en què els individus aparentment estan en tràngol, passant pels moviments sense qüestionar el propòsit o el significat darrere de les seves accions. Aquesta 'anestèsia' és misteriosa perquè és generalitzada però desapercebuda, afecta a tothom però rarament es reconeix. El qüestionament repetit de la cançó de 'Qui cancel·larà això?' i 'Qui ens convocarà?' subratlla un anhel de despertar, un desig que algú o alguna cosa trenqui l'encanteri i torni a la gent a un estat de vida conscient.
L'estil musical de Mediavolo, sovint caracteritzat pels seus tons eteris i melancòlics, complementa el tema de l'ennui existencial de la cançó. El ritme lent i gairebé hipnòtic de la música reflecteix la letargia i la passivitat descrites a les lletres. Això crea una expressió artística cohesionada que no només critica la superficialitat i el consumisme de la vida moderna, sinó que també evoca un sentit d'empatia i d'introspecció en l'oient. La cançó ens convida a reflexionar sobre les nostres pròpies vides i pensar si nosaltres també estem sota la influència d'aquesta 'anestèsia massiva'.