Duster's 'Me and the Birds' presenta una instantània viva, encara que breu, d'una subcultura immersa en el seu propi ritme i vicis. Les lletres de la cançó pinten un quadre d’individus profundament arrelats al món de l’alta moda i la vida nocturna, possiblement indicant un sentit del despreniment de la societat principal. Els 'freaks de moda' i els 'coneixedors de pastilles' suggereixen una multitud que està obsessionada per l'estil i possiblement es dedica a l'ús de substàncies, mentre que els 'saboteadors secrets' podrien implicar un grup que minva subtilment el status quo, potser a través del seu estil de vida o accions .
La naturalesa repetitiva de les lletres, amb frases com 'Back and Forth', reflecteix la naturalesa monòtona i cíclica de l'escena. És un món on la gent baixa al mateix ritme, potser indicant metafòricament la conformitat dins d'aquesta subcultura. La menció de 'La febre per a la vigilància' podria ser un comentari sobre els aspectes voyeuristes de la vida nocturna, on ser vist i veure els altres forma part de l'emoció.
La frase 'Jo i els ocells' contrasta molt amb la resta de les lletres. És un moment d’autoidentificació que separa l’orador de la multitud. Els ocells podrien simbolitzar la llibertat o una existència natural i no adulterada que s’elimina molt de l’artificialitat de les escenes de vida nocturna i d’oci nocturn. Duster, conegut pel seu so de rock i espacial, sovint explora temes d’aïllament i introspecció, que es reflecteix en aquesta línia com un moment d’autoconeixement o per desig d’escapar la superficialitat que els envolta.