Les llums de la ciutat són brillants
La fredor de l'èter
No puc dormir a les 2 a.m.
Tot es torna al repòs
Un encenedor sense oli
Ardor d'estómac
Si tot fos mentida
Hauria estat molt bo
Vaig somiar d'ofegar-te
A la llum de la tarda
Veient la teva esvelta gola convulsionar
Amb uns ulls que semblaven a punt de plorar
Vull saltar al reactor nuclear
Envoltat de llum pura, és bonic
Sento que tot serà perdonat
Més enllà del balcó
El so de pujar escales
El cel fosc
Caiguda a l'habitació pel vidre de la finestra
El vespre a esborrar
El vermell d'un dia plorós
Desfent-se lentament
El món morint a poc a poc
Vaig somiar d'ofegar-te
Cortines balancejant amb la brisa primaveral
Paraules que surten dels llavis secs
Com bombolles
Vull saltar al reactor nuclear
Desapareixent en records blancs purs
Si salt, em sembla que puc dormir
El tic-tac del rellotge
La vista de la televisió
Algú allà però sense ser vist
El riure ressonant, ressonant
Allegro agitato
El soroll a les orelles no s'aturarà
Allegro agitato
El soroll a les orelles no s'aturarà
Vaig somiar que tothom desapareixia
La immensitat de la sala de mitjanit i el silenci
Ofocant-me el pit
Dificultant la respiració
0 a 100
Si salto al reactor nuclear
Segur que puc desaparèixer com adormir-me
El matí sense mi
Serà molt millor que ara
Tots els engranatges engranaran
Aquest deu ser el tipus de món
Ah