La cançó de The Crane Wives 'The Moon Will Sing' és una exploració commovedora de la identitat, l'elecció i la dinàmica d'una relació on la influència d'una parella és tan forta que eclipsa el sentit de si mateix de l'altre. La lletra transmet una narració d'algú que sent que el seu camí a la vida ha estat molt marcat per la seva parella, fins al punt que es qüestiona què hauria pogut ser si no hagués estat sota la influència de la seva parella. La línia repetida 'Podria haver estat qualsevol, qualsevol altre' suggereix un anhel per una realitat alternativa on el parlant podria haver explorat el seu propi potencial sense estar limitat per la relació.
La metàfora de la lluna i el sol és central en el tema de la cançó. La lluna, que no té llum pròpia i només brilla amb la llum que dona el sol, simbolitza la sensació que té el parlant d'haver viscut a l'ombra de la seva parella. El ponent reconeix que 't'estimaven com el Sol', indicant un afecte profund, però també reconeix que portaven les 'ombres' creades per la seva parella. Aquesta dualitat capta la complexitat de l'amor i la dependència, on la llum d'un pot il·luminar i eclipsar l'altre.
La cançó també toca temes de valentia i autoafirmació. La línia 'Anomena el teu coratge ara' és una crida a l'acció, un repte per recuperar allò que s'ha perdut o suprimit. La imatgeria d'empassar el dubte 'com espases a la fossa del meu ventre' evoca el dolor de l'abnegació i el desig de sentir el 'foc' que es va mantenir a l'orador. Aquesta lluita interna i la recerca de l'autoempoderament ressonen amb qualsevol persona que s'hagi sentit eclipsat en una relació i està buscant trobar la seva pròpia llum.