'My Ordinary Life' de The Living Tombstone aprofundeix en les complexitats de la fama, l'èxit i la recerca de l'autenticitat. L'artista, conegut per la seva combinació única de música electrònica amb elements de rock i chiptune, sovint explora temes d'introspecció i comentaris socials en el seu treball. Aquesta cançó no és una excepció, ja que presenta una narració d'algú que lluita amb els aspectes superficials de la fama i la pèrdua de la connexió genuïna.
La lletra oscil·la entre l'èxit extern del protagonista i la lluita interna. Frases com 'Dono menjar i rego una idea / Així que la deixo créixer' suggereixen alimentar la creativitat i veure-la florir. No obstant això, la cançó ràpidament juxtaposa això amb el buit de l'èxit, com es veu en línies com 'Ells em diuen que Jesús camina / jo els dic que els diners parla'. Això indica un món on la riquesa material eclipsa la guia espiritual o moral. Les reiterades referències a Midas, el mític rei el toc del qual ho va convertir tot en or, emfatitzen encara més el tema de la riquesa i la seva influència corruptora, suggerint que tot allò que toca el protagonista esdevé daurat superficialment a costa de l'experiència humana genuïna.
El cor, amb les seves inquietants línies 'Stayin' still, eyes closed / Let the world just pass me by', captura la sensació de desconnexió i entumiment que pot acompanyar la fama. El protagonista sembla estar al pilot automàtic, deslligat del món tal com el coneixen. El pont de la cançó, 'Pots curar-me? / He guanyat massa?' és un moment commovedor on el protagonista qüestiona el cost del seu èxit. És una reflexió sobre la paradoxa d'esdevenir 'intocable' i, en conseqüència, perdre la capacitat de connectar-se realment amb els altres. 'My Ordinary Life' és una peça contemplativa que desafia els oients a considerar el preu de l'èxit i la importància de mantenir-se a terra enmig de l'atractiu seductor de la fama.