Un angelet del cel es preparava a viatjar
Per viure molt de temps al món terrenal
Feia volta i preguntava el perquè s'allunyaria
Del seu bell paradís tan bonic i tan especial
Tan bonic i tan especial
Es va abraçar amb el seu creador aquest el va veure sanglotar
Amb un suau somriure déu comença a preguntar
Que li donés els motius perquè ell no volia acceptar
I l'angelet contesta jo no et vull deixar
Per què em talles les meves ales?
Com faré per volar?
Pel que escolto allà baix em tractaran molt malament
Per aquest pressentiment més aviat em vull quedar.
Amb una suau carícia com la brisa del mar
Déu abraça el seu angelet i li comença a explicar
Et faré petitó perquè puguis passar
De casa meva fins a la terra per un túnel maternal
Per un túnel maternal
I per mi no et preocupis jo no t'oblidaré
Perquè t'acompanyaré fins al dia de tornar
I si és immensa la teva fe estaré a tot arreu
L'angelet pregunta el pare sant celestial
Si naixeré tan petit, què és el que em passarà?
Sense les meves ales, sense la meva veu Com faig per córrer?
Torna a somriure el meu déu mentre es prepara a parlar
Et posaré un àngel aquest serà terrenal
La nit que estiguis malalt se sabrà dormir
T'ensenyarà les paraules que has d'utilitzar
T'ensenyarà a somriure fins a fer-te riallar
A fer els primers passos, a sentir i navegar
Al riu de l'esperança sense que puguis naufragar
En aquell instant a la terra, la cambra d'un hospital
Rep una partera que es prepara a il·luminar
Contraccions i dolors es comença a presentar
Déu li diu a l'angelet ja t'has de marxar
Recorda't de la teva fe ella et farà tornar
En aquest precís instant es comença a enlairar
L'angelet del cel però arriba a preguntar
Dóna'm el nom d'aquell àngel aquell que em cuidarà
I diòsit li contesta ja amb la mà estirà
Per nom no et preocupis tu només digues-li la mare