La cançó 'Not Even Ghosts Are This Empty' de $uicideBoy$ aprofundeix en temes foscos i sovint tabú de la mortalitat, l'addicció i les lluites de salut mental. Les primeres línies de la cançó fan referència a una idea filosòfica que els déus podrien envejar els humans per la seva mortalitat, cosa que suggereix que la impermanència de la vida la fa més preciosa i bella. Això estableix un to sombrí a la cançó, ja que juxtaposa el valor de la vida amb el dolor i el sofriment que experimenten els artistes.
A mesura que avança la cançó, la lletra es converteix en una expressió crua i sense filtres de les batalles personals dels artistes. La línia repetida 'Slick ain't got no sorrow bitch' es podria interpretar com un front defensiu, una manera d'afrontar el dolor projectant una imatge d'indiferència. Tanmateix, els versos revelen un sentiment més profund de desesperació i un anhel d'escapament, ja sigui a través de l'abús de substàncies o d'altres mitjans. La menció d'Houdini, conegut pels seus actes de fugida, subratlla el desig d'alliberar-se de les cadenes de les seves pròpies vides.
L'última part de la cançó toca temes de relacions familiars, la recerca implacable de l'èxit material i l'adormiment de les emocions per fer front a les dificultats de la vida. La frase 'La pitjor part de l'infern no són les flames, és la desesperança' capta de manera commovedora l'essència de la depressió, posant èmfasi en el turment emocional per sobre del dolor físic. En general, la cançó és un retrat sincer de la confusió interna dels artistes i la recerca de consol en un món que sovint se sent desesperançat.