Era un desembre

La cançó 'Once Upon a December', interpretada pel personatge Anastasia a la pel·lícula d'animació del mateix nom, és una peça commovedora que evoca un profund sentit de nostàlgia i enyorança. La lletra dibuixa una imatge de records llunyans, plena d'imatges d''óss que ballen, ales pintades' i 'una tempesta de plata', cosa que suggereix un record màgic i gairebé oníric del passat. Les línies repetides 'Algú em manté segur i calent' transmeten una sensació de confort i protecció, que sovint s'associa amb la infància o un moment d'innocència.

La cançó serveix com a dispositiu narratiu dins de la pel·lícula, ja que Anastasia, que ha perdut la memòria, intenta reconstruir el seu passat. Les 'figures que ballen amb gràcia' i la 'cançó que algú canta' són fragments dels seus records perduts que intenta captar desesperadament. El to melancòlic de la cançó, juntament amb la tornada 'Once upon a December', emfatitza la distància entre el present i els moments estimats del passat. La frase 'brillant fosc com una brasa' suggereix que aquests records, encara que són febles, encara tenen un lloc càlid i vital al seu cor.



Culturalment, 'Once Upon a December' ressona amb qualsevol persona que hagi experimentat la sensació agredolça de recordar un temps passat. Capta el desig humà universal de reconnectar amb la nostra història i les coses que estimem. La melodia inquietant i el contingut líric de la cançó creen una poderosa resposta emocional, convertint-la en un moment memorable i emotiu de la pel·lícula i per al públic.