La cançó 'Orange Juice' de Melanie Martinez és una exploració commovedora dels problemes d'imatge corporal i les lluites associades als trastorns alimentaris, especialment la bulímia. La lletra dibuixa una imatge vívida d'algú que està lluitant amb la pròpia imatge i els comportaments destructius que poden acompanyar aquesta batalla. La metàfora de convertir 'taronges en suc de taronja' representa l'acte de purgar, un símptoma comú de la bulímia, on l'individu consumeix aliments només per forçar-los fora del seu cos poc després. La perspectiva narrativa de la cançó sembla ser la d'un observador, possiblement un amic o una consciència, que observa la lluita i ofereix un punt de vista compassiu.
El cor emfatitza la idea que el cos de tothom és 'imperfectament perfecte' i destaca la pressió de la societat per complir amb certs estàndards de bellesa. Martínez toca la ironia de com sovint la gent desitja els atributs dels altres, sense adonar-se que tothom té les seves pròpies inseguretats. Aquest comentari de la societat s'embolica en una melodia inquietant que subratlla la serietat del tema. La repetició de 'no més suc de taronja' serveix com a súplica per al cessament de conductes nocives i l'acceptació del propi cos.
El pont de la cançó ofereix un canvi de perspectiva, on el cantant expressa el desig de prestar els seus propis ulls al subjecte, cosa que suggereix que un canvi de punt de vista podria ajudar l'individu a veure's d'una manera més positiva. La cançó acaba amb un sentiment d'empatia i l'esperança que la persona que pateix trobi la pau i l'autoacceptació. L'estil de Martínez, sovint caracteritzat per una narració fosca amb melodies capritxoses, semblants a cançons infantils, transmet efectivament el contrast entre la innocència de la música i la gravetat del missatge de la cançó.