La cançó 'Paul' de Big Thief és una exploració commovedora d'una relació complexa i carregada d'emocions. La lletra dibuixa una imatge vívida d'una trobada passada amb algú anomenat Paul, plena de penediment, anhel i sensació d'inevitabilitat. El narrador reflexiona sobre un moment en què gairebé van deixar en Paul tornar a la seva vida, però finalment van decidir no fer-ho, simbolitzat per l'acte d'atrapar la paret i conduir en cercles. Aquestes imatges suggereixen una sensació d'estar atrapats en un cicle d'indecisió i agitació emocional.
El cor de la cançó és ric en metàfores, descrivint el narrador com una 'màquina d'ombres de bona nit brillant del matí' i un 'tocadiscos'. Aquestes línies transmeten una sensació de dualitat i complexitat en la identitat del narrador, ja que oscil·len entre la llum i la foscor, la presència i l'absència. La menció de 'l'alè de whisky' i ser un 'assassí i un thriller' afegeix una capa d'emoció crua i sense filtrar, deixant entreveure el potencial destructiu de la seva relació. El narrador reconeix el seu paper en la possible caiguda, acceptant que podrien ser la causa de la seva desaparició mútua.
A mesura que avança la cançó, el narrador s'adona que ningú pot 'allunyar' el seu dolor, provocant una sensació de resignació. Els versos finals revelen una connexió profunda amb Paul, descrivint-se com un 'amant d'ulls estrellats' i un 'genet d'huracà'. Malgrat aquest vincle intens, el narrador decideix marxar, reconeixent que quedar-se només portaria més dolor. Les imatges de 'dos llunadors a la cúspide d'una respiració' capturen la naturalesa fugaç i efímera de la seva relació, deixant a l'oient amb una sensació inquietant del que podria haver estat.