'Peanut Butter & Tears' de DPR IAN és una cançó que teixeix un tapís d'emocions i experiències, dibuixant una imatge de les complexitats de la vida a través d'imatges i metàfores vívides. Les primeres línies van crear un escenari d'abandonament despreocupat amb el 'karaoke del diumenge al matí', però ràpidament juxtaposen això amb una sensació de negligència i irresponsabilitat, ja que les factures s'obliden als fogons. Aquesta dualitat suggereix una vida viscuda al límit, on els moments d'alegria es veuen ombrejats per problemes subjacents.
El motiu recurrent de 'fa anys que em mou la dent' simbolitza un problema o malestar persistent que el protagonista ha ignorat o no ha pogut abordar, com la mantega de cacauet enganxada al sostre de la boca. La menció de 'les teves llàgrimes' al costat d'això suggereix una relació tensa per les accions o inaccions del protagonista, ja que admeten ser incapaços de controlar les seves pors. El cor de la cançó, amb la seva brillantor i pell, evoca una sensació de transformació i alliberament, potser de les limitacions de les expectatives de la societat o les inhibicions personals. El protagonista sembla trobar consol en aquesta transformació, encara que sigui fugaç o superficial.
La cançó també toca temes d'identitat i percepció. Les línies 'Els amics diuen que em sembla tan mort' i 'Em fa tan amable amb els estranys' indiquen una desconnexió entre com veuen els altres el protagonista i com se senten per dins. La transformació d'un desconegut a un 'amant perdut' suggereix un viatge d'autodescobriment i el desig de tornar a connectar amb algú o alguna cosa del passat. En conjunt, 'Peanut Butter & Tears' és una peça reflexiva que s'endinsa en la condició humana, explorant la tensió entre les cares que mostrem al món i l'agitació que hi ha sota.