La cançó 'Peter' es desenvolupa com una elegia a la pèrdua de la innocència i la complexitat de les promeses juvenils incomplertes. Amb una melodia melancòlica i lletres introspectives, la cançó retrata un diàleg íntim amb Peter, una figura emblemàtica que representa alhora una persona concreta i l'idealisme perdut del passat. La narració ressona profundament amb el clàssic literari 'Peter Pan', en particular amb la dolorosa realitat de 'Peter losing Wendy' destacada a la cançó 'cardigan' de Taylor Swift de l'àlbum 'folklore'. En aquest context, Peter simbolitza la joventut eterna, i Wendy, la inevitabilitat de la maduració.
La línia 'En armaris com el cedre, conservats de quan érem només nens' suggereix un desig de conservar records verges, emmagatzemats com relíquies en un armari de cedre, evocant una nostàlgia pura dels dies de la infància. Aquest espai metafòric alberga no només roba, sinó fragments d'un temps més senzill abans de quedar contaminat per les complexitats del creixement i les expectatives.
El cor, 'Vas dir que aniràs a créixer / Aleshores vindries a buscar-me', revela una promesa feta amb innocència, potser una promesa que Peter mai va voler trencar però que la realitat de la vida adulta va fer impossible de complir. Hi ha una qualitat gairebé tràgica en aquesta repetició, que reflecteix el dolor i la desil·lusió de la narradora mentre s'enfronta a la veritat que les promeses de la infància sovint es veuen eclipsades per les responsabilitats i les eleccions dels adults.
El cor de la cançó rau en l'expressió de la pèrdua i l'intent de reconciliació amb el passat. 'I no volia baixar / em pensava que només era un adéu de moment' toca la reticència a acceptar el final d'una època; hi ha una esperança subjacent que el comiat sigui temporal, un simple interludi abans d'un retrobament promès. Tanmateix, aquesta esperança es tenyeix de tristesa a mesura que el narrador s'adona poc a poc que el Pere de la seva joventut no pot complir les promeses fetes en la senzillesa de la infantesa.
La referència a 'Peter elsing Wendy' és especialment punyent, ja que encapsula l'essència del conflicte entre voler romandre al País de Mai més jove i enfrontar-se a la realitat del creixement. En el context de la cançó, Peter representa no només la figura literal que va prometre tornar, sinó també la part del narrador que desitja desesperadament creure en aquesta promesa, tot i saber que la realitat és inevitablement més complexa i sovint decebedora.
A 'cardigan', la narració suggereix que Wendy (Betty) és la que acaba deixant en Peter (James), simbolitzant la seva decisió de madurar i deixar enrere la immaduresa representada per Peter. Aquí, la situació s'inverteix; és Pere qui marxa, deixant el narrador esperant. Això es pot interpretar com un reconeixement de la realitat que sovint les promeses juvenils no es compleixen perquè les persones canvien, creixen i segueixen camins diferents. La marxa de Peter simbolitza la pèrdua de l'idealisme juvenil i la dura veritat que no totes les promeses fetes es poden complir quan entrem en les complexitats de la vida adulta.
La conclusió de la cançó, on el narrador reflexiona sobre l'espera i l'eventual acceptació de la desaparició de Peter ('Però la dona asseguda a la finestra ha apagat la llum'), simbolitza un moment decisiu de maduració. Apaga la llum, tant literal com metafòricament, senyalant el final de l'espera i l'inici d'una nova fase d'autoacceptació i reconeixement que algunes promeses, per profundes i sinceres que siguin, potser no es compliran mai.
'Peter' és una meditació melancòlica sobre el creixement, entrellaçada amb el dolor de la pèrdua i la bellesa tràgica de les esperances juvenils. La cançó no només explora el trencament de les promeses, sinó també l'acceptació que el procés de maduració implica aprendre a conviure amb les cicatrius dels desenganys i, tanmateix, trobar el coratge per avançar.