Que l'infinit es quedi sense estrelles
O que l'ample mar perdi la seva immensitat
Però que el negre dels teus ulls no mori mai
I que la canyella de la teva pell segueixi igual
Si l'arc de Sant Martí perd la seva bellesa
I les flors el seu perfum i el seu color
La meva tristesa no seria tan immensa
Com la de quedar-se sense el teu amor
M'importes, i tu, i tu, i només tu, i tu, i tu
M'importes, i jo, i tu, i res més que tu
Ulls negres, pell de canyella, que em porten a la desesperació
M'importes, i tu, i tu, i només tu, i tu, i tu
M'importes, i jo, i tu, i res més que tu
Ulls negres, pell de canyella, que em porten a la desesperació
M'importes, i tu, i tu, i només tu, i tu, i tu
M'importes, i jo, i tu, i res més que tu