La cançó 'Poison Tree' de Grouper, una artista coneguda pels seus paisatges sonors eteris i les seves veus inquietants, aprofundeix en el creixement metafòric d'un 'arbre verí' dins d'un mateix. La lletra suggereix un procés d'interiorització de la negativitat i permetent-la arrelar i florir. L'acte de 'llençar llavors de verí al vent' es pot interpretar com la difusió de pensaments o sentiments nocius, que després comencen a créixer dins de l'altaveu, simbolitzats per l'arbre verí.
La repetida invocació de l'arbre verí per 'deixa que la teva flor creixi en mi' i 'deixa que el teu poder creixi en mi' indica una rendició a aquests elements més foscos, gairebé com si el parlant els busqués força. Les branques de l'arbre que 'enanen' el nom del parlant suggereixen estar eclipsades per aquesta força interna. Les imatges de l'enduriment de la mel i l'enverinament dels xiuxiueigs il·lustren encara més la naturalesa seductora però destructiva d'aquest procés. La cançó sembla explorar la complexa relació entre dolor i creixement, pena i empoderament.
La música de Grouper sovint explora temes de la natura, la introspecció i les línies borroses entre la bellesa i la decadència. 'Poison Tree' continua aquesta exploració, utilitzant la metàfora natural d'un arbre per representar el creixement d'alguna cosa que és alhora bella i tòxica. La melodia inquietant i l'arranjament escàs de la cançó complementen el contingut líric, creant una sensació de tranquil·litat i malestar. És una reflexió sobre el poder transformador de les lluites internes i l'atractiu ambigu de nodrir els aspectes més foscos.