La cançó de Taylor Swift 'The Prophecy' aprofundeix en temes del destí, l'autoestima i l'anhel d'amor, embolicat en una narració que se sent alhora personal i universal. La lletra retrata la lluita de la protagonista amb un camí vital predestinat que sembla condemnar-la a la soledat i la desesperació. Les súpliques reiterates de 'canviar la profecia' reflecteixen un profund desig d'alterar el que sembla ser un destí immutable, posant de manifest el conflicte entre el destí i l'agència personal.
Les imatges utilitzades a la cançó, com ara 'maleïda com Eva ha estat mossegada' i 'sang enverinada de la ferida de la mà picada', afegeix una capa d'elements mitològics i de contes de fades, cosa que suggereix que les lluites del protagonista són atemporals i profundes. Aquestes metàfores potencien el pes emocional de la cançó, ja que representen els judicis del protagonista com a èpics i hercúlies. Les referències a dones majors i menors, juntament amb les accions pròpies de la protagonista, exploren temes d'expectació i identitat, cosa que suggereix una pressió social per adaptar-se a certs estàndards de força i resiliència.
Musicalment, Swift probablement empra la seva característica barreja de pop amb un toc de folk, utilitzant la melodia per amplificar el paisatge emocional de la cançó. El cor, amb la seva sincera súplica, és alhora un crit d'ajuda i una declaració de desafiament contra allò aparentment inevitable. Aquesta cançó, com gran part del treball de Swift, probablement ressona amb els oients a través de la seva exploració de temes universals com l'amor, el destí i la recerca de la realització personal enmig de les expectatives de la societat.