La cançó 'Risk' de Gracie Abrams aprofundeix en les complexitats de l'amor no correspost i la confusió emocional que s'hi associa. La lletra retrata un protagonista que està profundament enamorat d'algú que encara no ha conegut en persona. Aquest afecte unilateral porta a una sèrie d'escenaris i sentiments imaginaris que posen de manifest la vulnerabilitat del protagonista i el desig d'una connexió que potser mai es materialitzarà.
La cançó recull l'essència d'assumir riscos emocionals. Abrams utilitza imatges vívides per descriure el conflicte intern del protagonista: voler estar a prop d'algú que està físicament absent i possiblement no és conscient dels seus sentiments. Les repetides línies 'Déu, en realitat estic investit, ni tan sols l'he conegut' emfatitzen la profunditat dels sentiments del protagonista malgrat la manca d'una relació real. Aquest escenari és una reflexió punyent sobre les relacions modernes, on les interaccions digitals sovint poden conduir a inversions emocionals intenses, però sense fonament.
A més, 'Risc' explora el tema de l'anhel i el dolor del rebuig potencial. La lletra 'Em vaig a doblegar fins que em trenqui, i seràs el meu error preferit' suggereix una disposició per suportar el dolor pel bé d'experimentar l'amor, per molt fugaç o imaginat que sigui. El retrat d'Abrams de l'assumpció de riscos emocionals ressona amb qualsevol persona que hagi sentit l'emoció i el terror de ser vulnerable a la indiferència o el rebuig d'una altra persona.