La cançó 'Salt And The Sea' dels Lumineers aprofundeix en temes del sofriment, la companyia i el complex procés de curació. La lletra suggereix una narració on l'orador s'adreça a algú que ha patit un gran dolor, possiblement tant físic com emocional. Les imatges de 'llàgrimes als ulls' i 'caure de genolls' evocan una sensació de desesperació i lliurament a sentiments aclaparadors. L'esment de 'tot el que vas patir, tota la malaltia' podria ser literal, referint-se a una malaltia real, o metafòric, que simbolitza l'agitació interna.
La cançó també toca la idea d'aïllament i l'anhel de connexió. Les preguntes 'Podria ser jo el que vas aguantar tan profundament a la nit?' i 'Juriries que no hi ha ningú a casa?' suggereix una recerca d'intimitat i comprensió, un desig d'estar allà per algú en els seus moments més foscos. Les repetides línies 'Seré el teu amic de nou a la llum del dia' reforcen la promesa de suport i l'esperança de renovació després d'un període de foscor. Aquest sentiment s'emfatitza encara més amb la comparació amb 'un vell enemic', que implica una relació complicada que ha vist tant conflicte com camaraderia.
Finalment, la metàfora de 'com la sal i el mar' és especialment punyent. La sal pot representar tant la conservació com el dolor: pica a les ferides, però també és essencial per a la vida. El mar es pot veure com una força immensa i incontrolable, com les proves que s'enfronten a la vida. Junts, simbolitzen el vincle inextricable entre les dificultats i la curació, la qual cosa suggereix que aguantant i enfrontant-se als reptes de la vida, es pot trobar força i companyonia. The Lumineers, coneguts pel seu so folk-rock i la seva narració commovedora, encapsulen la naturalesa agredolça de l'experiència humana en aquesta cançó d'una preciositat inquietant.