Una vegada més, Pearl Jam mostra la seva habilitat per crear lletres sinceres i emotives mentre utilitza ritmes potents i captivadors, com a 'Scared Of Fear', la cançó d'obertura del seu divuitè àlbum, 'Dark Matter', publicat el 2024. Les línies d'obertura de la cançó revelar la por del narrador a la veritat: no tenim control sobre res a la vida, tot i que de vegades ens agrada creure que sí ('A tots ens agrada el control, em rendeixo a tu, estimat'). Això planteja preguntes sobre possibles errors comesos i sentir-se fora de sincronització amb un ésser estimat, però aquestes preguntes gairebé mai tenen una resposta clara i absoluta.
El cor també genera dubtes: fins i tot si el narrador creu que el seu ésser estimat està actuant per fer-se mal tant a si mateix com al narrador, com a 'Crec que et fas mal només per fer-me mal', fins a quin punt és això? Aquestes accions podrien ser el resultat d'un conflicte interior, una batalla entre pors i vulnerabilitats? Aquest vers també presenta l'antiga vida de la parella: van tenir una relació feliç, protagonistes de la seva pel·lícula, però després les coses canvien, i la seva parella se'n va ('Tot al voltant del meu cap, com si no marxessis mai').
A través d'aquestes preguntes, està clar que el narrador no està segur de qui va ser el responsable del canvi en la seva relació. Però sent humà, i de vegades orgullós, és difícil admetre la derrota o deixar anar el que volem. El narrador, sentint el mateix, està dividit entre voler fer que la relació funcioni ('Oh, deixa'm caure als teus peus') i canviar els seus propis errors, com es veu a la frase 'Per què m'he de veure obligat a admetre la derrota?'
El cor torna a portar de nou la nostàlgia dels temps més feliços en què la parella reia, cantava i ballava junts, contrastant amb la realitat actual del dolor i la incomprensió. Aquesta dualitat entre el passat feliç i el present dolorós és una metàfora poderosa de la fragilitat de les relacions humanes i de com es poden deteriorar amb el pas del temps, de vegades escapant-nos entre els dits sense que ens adonem que la situació s'està tornant insostenible per a una o ambdues parts.
Finalment, les veus al cap del narrador simbolitzen constantment la confusió mental i emocional que s'enfronten. Es pregunten si han perdut un amic o la seva parella i es pregunten en què s'han convertit. Sembla que ja no hi ha temps per arreglar el que està trencat, i aquestes veus es van fent més forts, tot i que el narrador no vol rendir-se i enfrontar-se a la realitat que el seu ésser estimat no tornarà. Aquests versos demostren la lluita contra la por de perdre algú que estimes i l'intent de mantenir viva l'esperança, fins i tot davant el dolor i la improbabilitat, que no sempre és el millor camí a seguir.