La cançó 'seasons' de wave to earth és una reflexió punyent sobre l'amor no correspost i el pas del temps. La lletra transmet un profund sentiment d'enyorança i el dolor de no poder estar amb qui estimen. L'artista utilitza la metàfora de les estacions per il·lustrar la naturalesa cíclica de la vida i l'amor, suggerint que de la mateixa manera que les estacions canvien, també ho fan les circumstàncies de les nostres relacions.
Les primeres línies, 'No puc ser el teu amor / Mira, ara és massa trivial per a tu', marquen el to d'una narració d'amor que es percep com a inadequada. El parlant sent que el seu amor no és suficient per a l'objecte del seu afecte, o potser que no és el moment adequat perquè el seu amor floreixi. Això es subratlla encara més amb la imatgeria de la vida que s'esfondra i la contemplació de la desaparició, que parla de la desesperació i l'aïllament que poden acompanyar l'amor no correspost. El desig reiterat de 'pregar per tu tot el temps' i de 'donar-te tota la vida, les meves estacions' subratlla una devoció desinteressada, disposada a oferir-ho tot malgrat el cost personal.
L'última part de la cançó introdueix el tema del canvi i l'acceptació. Les fulles que es marceixen i tornen a créixer simbolitzen els cicles de creixement i decadència, paral·lelament als alts i baixos de la vida i l'amor. La línia 'T'has anat molt lluny' suggereix una resignació a la distància entre el parlant i el seu amor, mentre que 'Esté empenyent margarides' és un recordatori dur de la mortalitat i la naturalesa finita de la vida. Malgrat el to melancòlic, hi ha una sensació de pau en l'acceptació del canvi, i el compromís amb l'amor des de lluny. 'Al teu costat, seré les teves estacions' implica una presència espiritual o emocional que perdura a través del temps, com el cicle constant i canviant de les estacions.