'Sirens Of The Caspian' de Sevdaliza és una exploració inquietant i poètica de la temptació, el perill i la condició humana. La cançó s'obre amb un monòleg francès que es tradueix en la història d'un home que cau d'un edifici de cinquanta pisos i es repeteix: 'Fins aquí, tot va bé', mentre cau en picat. Això prepara l'escenari per al tema central de la cançó: la il·lusió de seguretat i l'inevitable xoc que segueix. El monòleg conclou amb el recordatori punyent que 'l'important no és la caiguda, és l'aterratge', destacant les conseqüències de les nostres accions i la falsa sensació de seguretat a la qual sovint ens aferram.
Aleshores, la lletra canvia a les imatges d'una sirena, una criatura mítica coneguda per atraure els mariners a la seva perdició amb la seva veu encantadora. El 'nen mariner' de la cançó queda captivat pel silenci de la sirena, una paradoxa que suggereix el poder de l'atractiu tàcit. Malgrat la seva consciència del perill ('Ell sap, ell sap, ell sap'), se sent atret per ella, simbolitzant la tendència humana a sentir-se atreta pel que sabem que és perjudicial. La petició reiterada de 'mantenir-se allunyat' subratlla el conflicte intern entre el desig i l'autoconservació.
El cor, amb el seu repetit 'Hey, hey' i referències a navegar en un vaixell i besar la mort, evoca una sensació de fatalisme i inevitabilitat. La línia 'Naixem per recrear una criatura pecadora llavors' suggereix una naturalesa cíclica del comportament humà, on estem destinats a repetir els nostres errors. La repetició de 'away' al final de la cançó es pot veure com un intent desesperat d'escapar de les conseqüències de les nostres accions, però també posa de manifest la inutilitat d'aquests esforços. La veu etèria de Sevdaliza i la melodia inquietant de la cançó milloren la sensació de malenconia i introspecció, fent de 'Sirens Of The Caspian' una meditació profunda sobre l'atractiu del perill i la condició humana.