La cançó 'Sofa King' de Royel Otis aprofundeix en temes de dubte sobre si mateix, inadequació i admiració intensa per algú altre. La lletra retrata un narrador que lluita amb l'autoestima i se sent indigne de la persona a qui s'adreça. La línia repetida, 'No sóc l'home que se suposa que he de ser', suggereix un sentiment profund de no estar a l'altura de les pròpies expectatives o les expectatives dels altres. Això s'emfatitza encara més pel reconeixement del narrador dels seus defectes i la seva incapacitat per canviar-los perquè encaixin, expressat metafòricament com a no ser capaç de 'corbar els meus defectes per adaptar-los als texans'.
El cor de la cançó, que repeteix la frase 'You're so fucking gorgeous', contrasta fortament amb els versos que destaquen les mancances autopercebudes del narrador. Aquesta juxtaposició crea un impacte emocional potent, ja que subratlla l'admiració del narrador i la disparitat entre com es veuen a si mateixos i com veuen la persona sobre la qual canten. L'ús de blasfemia en el cor afegeix intensitat a l'expressió, deixant clar que els sentiments del narrador són alhora profunds i aclaparadors.
Curiosament, el títol 'Sofa King' i la línia 'For the sofa king it's too late to try' juguen amb paraules, suggerint un joc de paraules amb 'tan putting'. Aquest joc de paraules intel·ligent afegeix una capa d'humor i lleugeresa al contingut emocional d'una altra manera pesat de la cançó. També insinua una esperança persistent dins del narrador, cosa que suggereix que, malgrat els reptes i els dubtes sobre si mateix, encara hi ha una possibilitat de canvi o redempció.
toto georgy porgy