La cançó 'Stargazing' de Myles Smith és una sincera oda a un amor que se sent atemporal i destinat. La lletra dibuixa una imatge viva d'un moment congelat en el temps, com una fotografia, on el cantant sent una sensació aclaparadora de permanència i connexió quan mira als ulls del seu amant. Aquesta imatgeria prepara l'escenari per a una narració sobre el reconeixement d'un vincle profund que sembla haver existit sempre, encara que hagi trigat temps a adonar-se'n.
El cor emfatitza la profunditat d'aquesta connexió, amb la súplica de 'agafar-me el cor, no el trenquis' i 'estima'm fins als meus ossos'. Aquestes línies transmeten una vulnerabilitat i un profund desig d'un amor que és inquebrantable i global. La repetida noció de temps perdut suggereix un pesar per no reconèixer aquest amor abans, però també un alleujament i una alegria per trobar-lo finalment. La metàfora de 'mirar les estrelles' simbolitza la meravella i les infinites possibilitats de la seva relació, així com la idea de les ànimes entrellaçades, suggerint una connexió espiritual o predestinada.
Al llarg de la cançó, hi ha un tema recurrent de realització i afirmació. Les línies 'diuen que ho saps quan ho saps i jo ho sé' reflecteixen una certesa i claredat sobre la relació. La cançó recull l'essència de trobar una ànima bessona, algú que et faci sentir viu i complet. La reiterada tornada de 'tu vas estar allà tot el temps' subratlla la idea que aquest amor sempre havia de ser, encara que trigués temps a fer-se realitat. 'Stargazing' és una bella celebració d'un amor que se sent etern i destinat, capturant la màgia de trobar algú que se senti com a casa.