'Super Rich Kids' de Frank Ocean és una crítica punyent del buit i la superficialitat que poden acompanyar una vida de riquesa i privilegis extrems. La cançó, que apareix al seu àlbum aclamat per la crítica 'Channel Orange', s'endinsa en la vida dels joves acomodats que tenen tot el que els diners poden comprar, però no tenen connexions emocionals ni propòsits genuïns.
La lletra dibuixa una imatge viva de l'excés i l'ennui, amb referències al vi car, el consum recreatiu de drogues i la presència constant de minyones que destaquen un estil de vida deslligat de la realitat. La línia repetida 'Els pares no hi ha prou' suggereix una manca d'orientació i suport emocional, la qual cosa condueix a una vida de 'passejades de joia al jaguar del pare' i 'mentides blanques i línies blanques', que indica engany i consum de cocaïna. El cor, 'Nens súper rics amb caps solts / Nens súper rics amb res més que amics falsos', subratlla la idea que malgrat la seva riquesa, aquests nens finalment no es compleixen, envoltats de persones que estan més interessades en la seva fortuna que en el seu bé. -ésser.
El vers convidat d'Earl Sweatshirt afegeix una capa més fosca, descrivint un comportament imprudent i un menyspreu per les conseqüències, nascut d'un sentiment d'invencibilitat i negligència. Les imatges de 'Suors de Polo i mantes d'Hermes' juxtaposades amb 'píndoles prou altes per tocar la vora' i 'festa a la meva sala d'estar' perquè 'el pare ha marxat' il·lustra encara més el buit deixat pels pares absents, ple de materialisme i hedonisme. La cançó acaba amb una nota sombría, amb el protagonista contemplant una caiguda des d'un terrat, simbolitzant la caiguda potencial que pot comportar una existència tan buida, malgrat la façana dels 'bons temps'.