'A Symptom Of Being Human' de Shinedown aprofundeix en les complexitats i idiosincràsies de l'experiència humana. La cançó s'obre amb una referència nostàlgica a 'Miss November Rain', evocant una sensació de bellesa i estranyesa. Això estableix el to d'una narració que abraça allò poc convencional i imperfecte. La lletra dibuixa una imatge d'algú que se sent fora de lloc, sovint es troba en situacions on no pertany, simbolitzat per una casa en flames sense alarma i les parets que es fonen. Aquestes imatges capturen el caos i la imprevisibilitat que sovint acompanyen la vida humana.
El cor subratlla la sensació de ser un foraster, algú que mai no ha estat el favorit i que és convidat a un 'ball de bogeria'. Aquesta bola metafòrica representa l'experiència col·lectiva d'aquells que se senten diferents o marginats. La cançó tranquil·litza els oients que aquests sentiments de maldestra i desorientació són només símptomes de ser humà. En reconèixer aquestes experiències compartides, Shinedown crea un sentit de solidaritat i comprensió entre aquells que se senten fora de lloc.
El pont de la cançó introdueix la idea de 'desembalar el teu equipatge' i amagar-lo a l'àtic, una metàfora per tractar traumes passats i problemes no resolts. Malgrat aquests esforços, la sensació de desconeixement persisteix, posant de manifest la lluita constant per trobar un sentiment de pertinença. La línia repetida 'Tots estem de pas, passatgers d'un vaixell de ximples' serveix com a recordatori que tothom està navegant pel mateix viatge caòtic. Aquest viatge compartit subratlla la universalitat de les experiències humanes, fent de la cançó una reflexió punyent sobre la condició humana col·lectiva.