La cançó 'Treehouse' d'Alex G, protagonitzada per Emily Yacina, dibuixa la imatge d'un santuari personal on el protagonista busca refugi del món exterior. La lletra transmet una sensació d'aïllament i el desig de companyonia selectiva. La línia repetida 'No entris està escrita a la porta' suggereix un límit amb el món, posant èmfasi en la necessitat de privadesa i potser un toc de desafiament contra la intrusió externa. La casa de l'arbre, símbol per excel·lència de la innocència i l'escapament infantil, serveix com a escenari d'aquest espai íntim.
El protagonista convida només una persona a compartir aquest espai, indicant un profund nivell de confiança i comoditat amb aquest individu. L'oferta de convertir el visitant en el 'substitut' del seu 'capità' és una manera lúdica d'establir un vincle i d'assignar rols dins del seu món aïllat. La frase 'M'alegro molt que pensis que sóc tan graciós' revela una vulnerabilitat i un anhel de validació per part del visitant, suggerint que la seva presència aporta alegria i sensació de valor al protagonista. La declaració 'No crec que et deixaré marxar mai' es pot interpretar com una expressió del desig del protagonista d'aferrar-se a aquesta connexió especial, per por de la solitud que podria tornar en cas de marxar el visitant.
L'estil musical d'Alex G sovint inclou elements indie i lo-fi que complementen la naturalesa introspectiva i personal de les seves lletres. 'Treehouse' no és una excepció, amb la seva melodia suau i la seva senzilla disposició que creen una atmosfera que reflecteix els temes de la cançó de solitud i companyia estimada. La cançó ressona amb qualsevol persona que hagi sentit alguna vegada la necessitat de retirar-se del món i l'alegria de trobar algú que entengui i respecti el seu espai personal.