La cançó 'Twilight' de Bôa (Regne Unit) aprofundeix en les complexes emocions de l'amor, l'enyor i l'acceptació d'un desig inabastable. La lletra dibuixa la imatge d'una persona atrapada en un triangle amorós, experimentant el dolor de l'amor no correspost i la lluita per acceptar els seus sentiments. L'ús repetit de les paraules 'ahir', 'avui' i 'demà' suggereix una sensació d'atemporalitat i la naturalesa cíclica d'aquestes emocions, cosa que indica que aquesta situació no és nova i ha estat constant.
El terme 'crepuscle' a la cançó serveix com a metàfora de l'estat intermedi d'emocions que està experimentant el narrador. No és ni la claredat del dia ni l'obscuritat de la nit, sinó un espai liminar on els sentiments són complexos i les resolucions són difícils de trobar. La 'santedat interior' esmentada a la cançó es podria interpretar com la naturalesa pura i sagrada dels sentiments del narrador, malgrat el dolor que aporten. La cançó capta l'essència de l'anhel d'algú que està enamorat d'un altre, destacant el conflicte intern i la sensació d'impotència que comporta.
La narració de 'Twilight' és una commovedora exploració de la condició humana, on l'amor no sempre porta a la felicitat i, de vegades, el cor vol allò que no pot tenir. El to melancòlic de la cançó reflecteix el dolor i la resignació que senten aquells que estimen sense reciprocitat. És un recordatori que l'amor pot ser un 'mal necessari', una cosa que pot causar dolor però que és una part intrínseca de les nostres vides.