Es desperta aquí assegut al costat del mar
la mirada fixa en la immensitat
esbossant un somriure
imaginant no despertar
Hi va haver un temps en què l'home va ser feliç
gaudint cada dia el seu existir
ella era tota la vida
el seu principi i el seu fi
I encara que el mar se l'emporto, encara sent la seva veu
xiuxiuejant-li frases d'amor
cada dia se'l veu, assegut a l'alba
esperant veure-la tornar
Un desig cada clarejar
i un lament cada vespre
esperant, desitjant que la mort
vingui aviat a buscar-lo
Més un dia, ja no va aparèixer
a la platja ja no se'l va veure
ja per fi esta content
la mort se'l va emportar
I al cel se'ls veu
gairebé fins a l'alba
per fi junts una altra vegada
es reflecteixen sobre el mar
en arribar la foscor
i les llàgrimes ja no tornaran
I al cel se'ls veu
gairebé fins a l'alba
per fi junts una altra vegada
es reflecteixen sobre el mar
en arribar la foscor
i les llàgrimes ja no tornaran
i les llàgrimes ja no tornaran
i les llàgrimes ja no tornaran