La cançó 'Vortex' de Lizzy McAlpine aprofundeix en les complexitats de l'autoculpa i la lluita per passar d'una relació tumultuosa. Les lletres expressen un sentit de responsabilitat per una situació que el parlant sap que no és del tot culpa seva. Aquest conflicte intern és una experiència humana comuna, on es pot entendre lògicament la seva innocència però sentir-se emocionalment carregat de culpa. Les paraules de McAlpine capturen aquesta dualitat, destacant el treball emocional que implica la curació i el procés d'auto-perdó.
La metàfora d'un 'vòrtex' és central a la cançó, simbolitzant la naturalesa caòtica i desorientadora de la relació. El parlant se sent perdut, incapaç de recordar qui és fora d'aquest remolí d'emocions. Aquestes imatges transmeten la intensitat de la connexió i la dificultat per trobar un terreny estable. La narració de la cançó suggereix un cicle de trencament i retrobament, que és emocionalment esgotador i, finalment, insostenible. La línia repetida 'Algun dia podré deixar-te anar' serveix com a mantra d'esperança i objectiu per al futur, indicant el desig d'alliberar-se d'aquest cicle.
La cançó també toca el tema de la inspiració artística extreta del dolor personal. Les línies 'Però sempre és un acte / I no dura mai / 'Perquè sempre torno / Quan necessito una cançó nova' suggereixen que l'orador es troba tornant a la relació com a combustible creatiu, malgrat la seva toxicitat. Això afegeix una altra capa a la lluita, ja que l'artista lluita amb la paradoxa de trobar la bellesa i l'art en quelcom que els causa tanta angoixa. 'Vortex' és una reflexió punyent sobre les complexitats de deixar-se anar i el viatge cap a l'autocompassió i la independència.