'Waiting Room' de Fugazi és una cançó que encapsula la frustració i la impaciència d'estar atrapat en un estat d'inactivitat, alhora que serveix com a crida a l'acció contra la complaença. La naturalesa repetitiva de la lletra 'Espero, espero, espero, espero' emfatitza la sensació que el temps s'esvaeix de manera improductiva, semblant a l'aigua que baixa en espiral per un desguàs. Aquesta imatge suggereix una sensació d'urgència i la preciositat del temps, destacant la importància de no malgastar-lo.
El cor 'No vull la notícia, no puc fer-ho servir' es pot interpretar com un rebuig a consumir informació de manera passiva sense prendre mesures. La cançó critica l'estat d'estar constantment informat però immobilitzat, incapaç d'efectuar el canvi. Aquest sentiment es veu reforçat per les línies 'Everybody's move, Everybody's moving', que contrasta amb la sensació d'estancament del cantant a la 'sala d'espera', una metàfora d'un lloc de transició on no passa res significatiu.
En definitiva, 'Sala d'espera' tracta d'alliberar-se de la inèrcia de la sala d'espera i prendre el control del seu destí. El protagonista de la cançó planeja una 'gran sorpresa' i es compromet a lluitar pel que volen ser, negant-se a cometre els mateixos errors que fan perdre el temps. El ritme enèrgic i les lletres desafiants de la cançó animen els oients a aixecar-se i actuar, a viure deliberadament i amb propòsit en lloc de seguir sent observadors passius de les seves pròpies vides.