'Washing Machine Heart' de Mitski és una cançó que combina imatges poètiques amb una sensació de vulnerabilitat i desig. La lletra suggereix un anhel d'intimitat i reconeixement, amb la rentadora com a metàfora central. La frase 'Llença't les sabates brutes al meu cor de la rentadora' implica una obertura a assumir el bagatge emocional d'un altre, a netejar i a suportar el pes del seu embolic. El cor, com una rentadora, és un recipient per netejar, però també suporta el 'cops' que comporta el procés, cosa que indica la voluntat de suportar el dolor per amor o connexió.
El segon vers, 'No porto el meu llapis de llavis habitual, vaig pensar que potser ens faríem un petó aquesta nit', revela una sensació d'anticipació i vulnerabilitat. Mitski es presenta en un estat més natural, renunciant a la seva armadura habitual amb l'esperança d'una connexió genuïna. Aquesta línia també parla de la idea d'alterar l'aspecte o el comportament d'un en la recerca de l'afecte, un tema comú en la dinàmica de les relacions i l'atracció. La repetició de 'Bebé, ja em faràs un petó?' subratlla l'anhel i la impaciència per una resposta desitjada.
L'última part de la cançó, amb el qüestionament reiterat 'Per què no jo?', parla d'una inseguretat més profunda i de la recerca universal de l'acceptació i l'amor. És una petició de consideració, una veu que demana ser escollida enmig d'un món d'opcions. La música de Mitski sovint aprofundeix en temes de la identitat, l'emoció i l'experiència humana, i 'Washing Machine Heart' no és una excepció. El ritme enganxós i optimista de la cançó contrasta amb les lletres més ombrívoles i introspectives, creant un paisatge emocional complex que ressona amb els oients que alguna vegada s'han sentit passats per alt o infravalorats en qüestions del cor.