La cançó 'We Both Reached For The Gun' del musical 'Chicago' és una representació magistral de la manipulació i el sensacionalisme mediàtic ambientat a l'era del jazz. La lletra descriu una conferència de premsa on l'advocat Billy Flynn està donant les paraules per a la seva clienta, Roxie Hart, que ha estat acusada d'assassinat. Les preguntes dels periodistes i les respostes aportades per Billy, com si vinguessin de la Roxie, creen una narració que pinta la Roxie com una dona innocent i ingènua, víctima de les circumstàncies i de la seva pròpia ingenuïtat.
El paper de Billy Flynn a la cançó és semblant al d'un titellaire. Controla la narració, alimentant els periodistes amb una història dissenyada per provocar simpatia per la Roxie. La frase repetida 'Tots dos vam agafar l'arma' s'utilitza per suggerir una lluita mútua, emmarcant així el tiroteig com un acte d'autodefensa. Aquest és un moviment estratègic per influir en l'opinió pública i el jurat a favor de Roxie. La cançó és un comentari sobre la naturalesa corrupta del sistema legal i el poder d'una narrativa persuasiva davant el tribunal de l'opinió pública.
El número musical també és una crítica al paper dels mitjans de comunicació en la configuració de les narracions. Els periodistes es fan ressò de les paraules de Billy, simbolitzant com de vegades els mitjans de comunicació poden difondre sense crítica la informació que els proporcionen aquells amb influència. La naturalesa enganxosa i optimista de la cançó contrasta amb el seu tema fosc, destacant el valor d'entreteniment que els mitjans de comunicació i el públic sovint troben en les tragèdies personals i els drames judicials.