La cançó 'We're All Alone' de Rita Coolidge és una balada commovedora que parla dels temes de la solitud, l'escapament i la naturalesa transitòria de la vida i l'amor. Les lletres suggereixen una sensació de resignació davant els inevitables canvis i finals que arriben amb el temps, però també una crida a trobar pau i consol en aquells moments d'aïllament.
Les línies inicials estableixen un to melancòlic amb la imatgeria de la pluja interminable, simbolitzant un període de tristesa o penúria. Aleshores, la cançó passa a un estat oníric, convidant l'oient a escapar de la realitat i trobar consol 'sota les ones' en un lloc 'oblidat ara'. Això es podria interpretar com una metàfora de buscar refugi en la pròpia ment o en un record compartit amb un ésser estimat. La repetició de 'Estem tots sols' serveix com a recordatori de l'experiència universal de la solitud, però també suggereix una sensació d'unitat en aquesta solitud compartida.
L'última part de la cançó aconsella 'tancar la finestra' i 'calmar la llum', cosa que es pot veure com una metàfora per tancar el món exterior i els seus problemes. La frase 'que tot comenci' implica l'alliberament de les càrregues del passat i l'inici d'alguna cosa nova, encara que sigui un viatge que cal fer sol. La melodia suau i calmant de la cançó complementa el seu missatge de trobar la pau interior i l'acceptació enmig de la impermanència de la vida.