'White Pontiac Heaven' de Lana Del Rey és una exploració poètica i evocadora de l'amor, l'americana i la idealització d'una parella romàntica. La lletra de la cançó és rica en imatges i metàfores que dibuixen una imatge d'una relació profundament personal i gairebé mítica. Del Rey es refereix a la seva parella com el seu 'marit Axl Rose', invocant l'emblemàtica estrella de rock per suggerir una figura rebel i més gran que la vida. Això marca el to per a la resta de la cançó, on ella continua barrejant afecte personal amb imatges grandioses, gairebé patriòtiques.
El motiu recurrent de 'vermell, blanc i blau' al llarg de la cançó subratlla una sensació d'identitat i nostàlgia nord-americana. Del Rey sovint utilitza aquests colors per simbolitzar una barreja d'innocència, passió i patriotisme. En anomenar-se una 'noia vermella, blanca i blava' i la seva parella un 'rei', eleva la seva relació a un estatus gairebé reial, ple de perill i devoció. El 'cel blanc de Pontiac' i la 'hortensia blava' afegeixen encara més la qualitat onírica de la cançó, suggerint una visió utòpica de l'amor que és alhora pur i etern.
La repetició de frases com 'un rei campió' i 'un rei pare' emfatitza el paper central que té la seva parella a la seva vida, retratant-lo com una figura de màxima autoritat i admiració. Aquesta dinàmica està equilibrada per la seva autoidentificació com a 'reina petita', que suggereix tant un sentiment de submissió com un estatus estimat i elevat. La barreja de referències personals i culturals de la cançó crea un ric tapís que captura les complexitats de l'amor, la identitat i la idealització en un context únic americà.