Voldria jo

'Would That I' de Hozier és un ric tapís de metàfora i emoció, teixint temes d'amor, pèrdua i el poder transformador d'ambdós. La lletra de la cançó està impregnada d'imatges naturals, amb referències a arbres, foc i cendra, que serveixen de metàfores dels cicles de l'amor i de l'impacte de la seva sortida. Les línies d'obertura marquen el to amb una visió romàntica del cabell d'una dona semblant a un salze, cosa que suggereix una presència natural, fluida i encantadora. Aleshores, la cançó s'endinsa en el dolor de l'absència de l'amor, comparant-la amb un arbre que sap que s'ha de tallar per donar calor. Aquest reconeixement agredolç de la necessitat de l'amor i el seu cost és un tema recurrent al llarg de la cançó.

El cor contrasta el passat amb el present, indicant que els intensos sentiments d'amor ('encendre') i la comoditat que aporta ('agafa'm fort') no formen part del moment actual. Aquesta tornada de 'no aquesta nit' suggereix un anhel d'una intensitat passada que ja no és accessible. L'assegurança reiterada que 'ets bé amb mi' sembla ser un reconeixement agraït de la bondat perdurable de l'amor, malgrat els canvis al llarg del temps. L'arc narratiu de la cançó porta l'oient a través del viatge de l'amor que crema brillantment, després s'esvaeix, deixant un impacte durador en el cor.

Musicalment, Hozier és conegut per la seva veu soul i la seva capacitat per combinar elements de blues, folk i indie rock en un so únic que complementa les seves lletres poètiques. 'Would That I' no és una excepció, amb la seva melodia inquietant i el lliurament emotiu de Hozier que milloren els temes de la cançó. La cançó captura l'experiència universal de reflexionar sobre els amors passats, el dolor de deixar-se anar i la calidesa dels records estimats. És un testimoni del poder perdurable de l'amor i de les empremtes que ens deixa, molt després que les flames s'hagin apagat.