'Atavista' de Childish Gambino és una exploració profunda de la llibertat, la veritat i la condició humana. La cançó s'obre amb una súplica per estar junts i ensenyar a les generacions futures la importància de la llibertat. Això marca el to a la resta de lletres, que aprofundeixen en les lluites i els reptes de la vida. L'esment de 'cap alegria en el dolor' i 'cap veritat no explicada' suggereix un anhel d'honestedat i felicitat genuïna, lliure de les càrregues de l'engany i el dolor. La referència a la 'Mare infinita' afegeix una dimensió espiritual, qüestionant l'absència d'una força orientadora o un poder superior en moments de necessitat.
El cor, amb la seva afirmació repetida de ser 'més alt tot el temps', es pot interpretar com una metàfora per buscar la il·luminació o un estat de consciència superior. Gambino ho contrasta amb les dures realitats de la vida, on cada dia se sent com una batalla per la supervivència. La frase 'Hi ha bèsties indomables que es menjaran els joves' serveix d'advertència cruenta sobre els perills i les influències corruptores de la societat. Suggereix que romandre massa temps en un entorn tòxic pot conduir a la caiguda.
La paraula recurrent 'Atavista' és intrigant i oberta a la interpretació. Podria simbolitzar un ideal utòpic o un estat de llibertat i veritat últimes que la humanitat s'esforça, però que poques vegades aconsegueix. Les línies de tancament de la cançó emfatitzen la injustícia de la vida i la necessitat de seguir avançant malgrat les probabilitats. Les lletres de Gambino desafien els oients a qüestionar les normes socials i a buscar una comprensió més profunda de la seva existència. La cançó és una crida a l'acció, insta a la gent a preocupar-se pel món que l'envolta i a lluitar per un futur millor i més lliure.