'Baby Hotline' de Jack Stauber és una cançó que aprofundeix en les complexitats de l'angoixa emocional i la lluita per connectar amb els altres. La lletra dibuixa una imatge d'algú que demana ajuda o connexió a través d'una 'línia directa', que podria ser una metàfora per buscar suport en moments de necessitat. La petició repetida de 'tenir-me a prop teu' suggereix un profund anhel d'intimitat i comprensió, que es juxtaposa amb el terme 'línia plana', que indica un sentit d'urgència o una situació de vida o mort. El to de la cançó oscil·la entre un crit d'ajuda i un reconeixement resignat de l'adormiment emocional.
Les imatges d''acumulador de quarts' i 'avorriment de límits' suggereixen una persona que està atrapada per les seves pròpies limitacions, recopilant moments o emocions sense experimentar-les realment. L'ús de Stauber de la frase 'ull bevent' podria implicar una percepció distorsionada, potser a causa del consum de substàncies o barreres emocionals. Les línies 'Odio l'esperança' i 'Odio fer front' revelen una profunda frustració pel procés d'afrontar el dolor i el desig d'una resolució més directa. La conclusió de la cançó, amb la seva repetició de 'I feel numb' i 'what a waste', subratlla la sensació d'inutilitat i esgotament que pot acompanyar una agitació emocional prolongada.
Musicalment, Jack Stauber és conegut pel seu estil lo-fi i eclèctic, que sovint barreja elements de música pop, electrònica i indie. Les seves cançons sovint presenten melodies peculiars i desconcertades i paisatges sonors experimentals, que complementen la complexitat emocional de les seves lletres. 'Baby Hotline' no és una excepció, amb el seu ganxo enganxós i la producció en capes que afegeixen la sensació d'urgència i desorientació de la cançó. La música serveix per potenciar la narració de la recerca de connexió i la lluita per superar les barreres emocionals.