El 'Brain Stew' de Green Day és un retrat cru i visceral de l'insomni i el peatge que té la ment i el cos. El títol de la cançó en si és un joc de paraules, que suggereix un guisat de pensaments que s'estan cuinant al cervell del cantant, impedint el descans i la pau. La naturalesa repetitiva de les lletres i els riffs de guitarra pesats i lents reflecteixen la naturalesa cíclica i inacabable dels pensaments que persegueixen el narrador durant les seves nits sense dormir.
La lletra descriu de manera vívida els símptomes físics de l'insomni, com ara la sensació d'hemorràgia dels ulls, la sensació d'adormiment de la cara i la sensació general d'estar 'fotut i tirat fora' a l'habitació. Aquestes intenses descripcions serveixen per transmetre la desesperació i el malestar d'estar despert, incapaç d'escapar dels propis pensaments de carrera. L'estructura de la cançó, amb la seva manca d'un cor tradicional, s'afegeix a la sensació d'atrapament i monotonia que comporta una insomni prolongada.
Més enllà de la interpretació literal de l'insomni, 'Brain Stew' també es pot veure com una metàfora de l'ansietat i la sobreestimulació de la vida moderna. El 'rellotge que em riu a la cara' és una imatge potent que capta la pressió del temps i el ritme implacable de la societat. La cançó ressona amb qualsevol persona que s'hagi sentit aclaparat pels seus propis pensaments o per les demandes del món que l'envolta. Green Day, conegut pel seu ethos punk rock, sovint aborda temes de l'alienació i la lluita personal, i 'Brain Stew' és un bon exemple de la seva capacitat per articular l'angoixa d'una generació.