La cançó 'Džanum' de TEYA DORA és una exploració commovedora de la solitud i l'anhel de connexió. La paraula 'džanum' en si és un terme afectuós en diverses llengües balcàniques, semblant a 'estimat' o 'estimat', que immediatament estableix un to d'intimitat i enyorança. La lletra transmet una sensació de dolor personal profund i la lluita de l'artista per trobar algú que entengui i alleugi el seu patiment. La línia repetida 'Niko neće džanum' suggereix una sensació de no ser estimat o no desitjat, com si ningú estigués disposat a apropar-se prou per 'curar' la ferida del parlant.
La imatgeria utilitzada a la cançó és rica i evocadora, pintant un quadre d'un món fosc i solitari. Les referències a una 'cadena negra', 'alba fosca' i 'el meu mar' creen un paisatge d'agitació interna. El mar, sovint una metàfora del subconscient o de les emocions, es descriu com a pertanyent a qui parla, indicant un món interior personal i possiblement tumultuós. La menció d'un sant sostenint una cadena negra podria simbolitzar la idea d'estar lligat pel destí o els dimonis personals.
L'estil musical de TEYA DORA sovint incorpora elements de la música tradicional dels Balcans amb una sensibilitat pop moderna, que es pot sentir en la melodia i el ritme inquietants de 'Džanum'. L'estructura de la cançó, amb el seu cor i versos repetitius, reflecteix el caràcter cíclic del dolor de l'orador i la recerca implacable de consol. La manca de resolució en la narració de la cançó reflecteix la lluita contínua amb els temes de la solitud i el desig de curació que poden ressonar en molts oients.