La cançó 'Desgastou' d'Henrique e Juliano s'endinsa en la dolorosa realitat d'una relació que ha perdut la seva guspira. El títol en si, que es tradueix com 'Worn Out', marca el to de la narració. La lletra dibuixa una imatge viva d'una parella atrapada en un cicle d'arguments repetitius i promeses buides. La frase 'Tá parecendo disco arranhado' il·lustra metafòricament com les seves converses s'han tornat monòtones i previsibles, amb promeses de canvi que mai es materialitzaran.
La cançó destaca les constants baralles de la parella per qüestions trivials, com ara què comprar al supermercat o quina pel·lícula veure. Aquests conflictes quotidians simbolitzen problemes més profunds dins de la relació. El cor recull de manera commovedora l'essència de la seva desconnexió: 'A gente transa, mas não faz amor' (Fem sexe, però no fem l'amor). Aquesta línia subratlla la manca d'intimitat emocional, reduint les seves interaccions físiques a mers actes mecànics desproveïts d'un afecte genuí.
La repetició de la paraula 'Desgastou' al llarg de la cançó emfatitza l'extensió del seu esgotament emocional. La imatgeria de 'Dois perdidos num quarto em silêncio' encapsula el seu aïllament i el buit que ha crescut entre ells. El to melancòlic de la cançó i les lletres relacionables ressonen amb qualsevol persona que hagi experimentat la lenta decadència d'una relació abans apassionada. L'entrega commovedora d'Henrique e Juliano afegeix una capa addicional de profunditat, fent de 'Desgastou' una poderosa exploració de la fragilitat de l'amor i el desgast inevitable que pot comportar el temps.
omple la lletra buida