La cançó 'El Buho' de Luis R Conriquez és una narració de resiliència i supervivència als durs carrers de Tijuana. La lletra dibuixa la imatge d'una persona que s'ha enfrontat a l'adversitat i que ha estat modelada per l'entorn de 'tanta guerra' o 'tanta guerra' que els carrers semblen un infern. El protagonista es descriu a si mateix com algú que prefereix la feina al conflicte, però està disposat a defensar-se si cal. La cançó s'endinsa en el món del comerç transfronterer, deixant entreveure activitats il·lícites que mantenen satisfets els 'gringos' i els clients, suggerint una vida de contraban o altres tràmits il·legals.
Luis R Conriquez utilitza el sobrenom 'El Buho' (El mussol) per representar la vigilància i el control sobre el seu territori. El mussol, símbol de saviesa i vigilància, és adequat per a algú que ha de ser constantment conscient del seu entorn en un entorn perillós. La cançó també toca el tema de les falses acusacions i l'estigma que s'adjunta als implicats en l'economia subterrània, ja que el protagonista esmenta ser objectiu dels mitjans ('En el Zeta ya me han quemado') però reivindica la innocència en termes de violència.
La cançó és un reflex de les experiències pròpies de l'artista o de persones en situacions similars. Parla de la idea que la necessitat pot impulsar els individus a prendre decisions difícils i que, de vegades, la necessitat de sobreviure supera la por a les conseqüències. Les repetides línies sobre preferir el carrer per sobre de l'educació i gaudir del 'refuego' (corrida de foc) suggereixen una vida escollida per necessitat més que per desig, i un orgull de la capacitat de prosperar en aquestes condicions.