Eren cent ovelles que hi havia al ramat
Eren cent ovelles que amant va cuidar
Però en una tarda, en comptar-les totes
Li faltava una, li faltava una i trista, va plorar
Les noranta-nou va deixar a la pleta
I per les muntanyes a buscar-la, va ser
La va trobar gemegant, tremolant del fred
Va ungir les ferides, la va agafar als braços i la cleda, va tornar
Aquesta mateixa història es torna a repetir
Encara hi ha ovelles que errabundes van
Que van pel món, sense Déu i sense fe
Les noranta-nou va deixar a la pleta
I per les muntanyes a buscar-la, va ser
La va trobar gemegant, tremolant del fred
Va ungir les ferides, la va agafar als braços i la cleda, va tornar
Va tornar