Pimpinela, un duet conegut pel seu estil musical dramàtic i sovint de confrontació, sovint anomenada 'música de parella', presenta una viva narració de gelosia i repte a la seva cançó 'A Esa'. La lletra representa una conversa, presumiblement entre dues persones en una relació problemàtica, on una parella s'enfronta a l'altra sobre una tercera part –'esa', o 'aquella dona'– que és percebuda com una intrusa. L'estructura de la cançó, amb el seu format de trucada i resposta, és característica dels diàlegs musicals de Pimpinela, que sovint s'assemblen a escenes d'una obra de teatre o d'una telenovel·la.
La protagonista d''A Esa' està desafiant l'altra dona a assumir completament el seu paper, no només els aspectes romàntics sinó també les responsabilitats mundanes de la seva vida compartida. La lletra suggereix una barreja de sarcasme i amargor, ja que l'orador es burla de l'altra dona amb la realitat del que realment implica estar amb la seva parella: més enllà del glamur, hi ha 'misèries', o misèries, amb què tractar. Això es podria interpretar com una crítica a la infidelitat, on la persona enganyada assenyala que l'afer es basa en una il·lusió que ignora els aspectes menys atractius d'una relació a llarg termini.
La cançó també toca temes de negligència emocional i l'anhel d'una connexió perduda. La defensa de 'esa' de la parella destaca que va recuperar sentiments i atencions que havien faltat a la relació. Aquest reconeixement afegeix una capa de complexitat a la situació, ja que no es tracta només de gelosia, sinó també del reconeixement del que ha faltat entre la parella. 'A Esa' és una poderosa exploració de l'agitació emocional que sorgeix de la infidelitat, l'enfrontament d'un rival i la dolorosa admissió de les pròpies mancances en l'amor.