Vers funerari

Mira'm decaure, caure en cendra i esmeril
Esvaint-se en la foscor eterna
Estic malalt o simplement estic massa conscient?
Mai he estat tan a prop de l'arca

Abraça la meva mort



Hauria de cedir, perquè els segadors em criden?
Estic aguantant per tu

Et recordaràs de mi?
Quan els meus ossos estan freds i sis peus de profunditat?
Perquè m'estic aguant per tu
Així que digues que em recordaràs
A la punta de la llengua, no un record llunyà
Encara estic aguantant per tu



I en plena nit mentre estic despert
Intentaré navegar, la tempesta de la mortalitat
Mentre les ombres em burlen
Estic tan allunyat del món físic
Llenceu-me, doncs, al foc, la meva ànima serà purificada



Però només necessito saber-ho

Et recordaràs de mi?
Quan els meus ossos estan freds i sis peus de profunditat?
Perquè m'estic aguant per tu
Així que digues que em recordaràs
A la punta de la llengua, no un record llunyà
Encara estic aguantant per tu

Continua, a la llum del sol moribund
No seré el catalitzador de l'esperança abandonada
Continueu, no porteu la càrrega
Deixa'm anar perquè puguis viure

Aquest és el meu vers funerari
Estic sense vida

Suïcidi subjugat
No vull anar, però el temps està manllevat
Atrapat en el cicle d'aquesta misèria creada per l'home
Mantingueu la veritat, no el dolor, perquè estic amb vosaltres

Així que digues que em recordaràs
Quan els meus ossos estan freds i sis peus de profunditat?
Perquè m'estic aguant per tu

Et recordaràs de mi?
Quan els meus ossos estan freds i sis peus de profunditat?
Perquè m'estic aguant per tu
Així que digues que em recordaràs
A la punta de la llengua, no un record llunyà
Encara estic aguantant per tu