La cançó 'Hey Kids' de Molina sembla encapsular una sensació de cansament i desil·lusió que pot prevaler entre els joves. La salutació repetida, 'Hola nens', seguida de la frase 'A la pols junts', suggereix una experiència comunitària d'esvaïment o desintegració, possiblement deixant entreveure la pèrdua de la innocència o les dures realitats a què s'enfronten els joves a mesura que envelleixen. La imatgeria de 'Parpelles / Pesada com el cuir' evoca una sensació d'esgotament i la lluita per mantenir-se despert o conscient, que es podria interpretar tant literal com metafòricament com un comentari sobre les pressions socials o la naturalesa aclaparadora de la vida moderna.
La lletra 'Fluffy days and nights / Looking clear but never reconegut' podria reflectir la naturalesa fugaç i superficial de les experiències contemporànies, on moments que semblen significatius sovint s'obliden o s'entenen malament. L'esment del 'discurs maníac' que esdevé 'insidioso' podria ser una crítica a la manera com la comunicació s'ha distorsionat o perjudicial, potser en el context de les xarxes socials o el ritme frenètic de les notícies i la informació. L'atmosfera de la cançó es veu enfosquida encara més per la línia 'Out on this plastic beach / Turning obsidian', que podria simbolitzar un entorn fals o artificial que s'està tornant cada cop més fosc o corrupte.
En conjunt, 'Hey Kids' de Molina sembla ser un comentari sobre l'experiència col·lectiva dels joves d'avui, davant d'un món que és tan pesat físicament com emocionalment. La repetició hipnòtica de la cançó i les lletres inquietants dibuixen una imatge d'una generació que està connectada i aïllada alhora, carregada pel pes de les seves 'pesades parpelles' i el coneixement que s'estan convertint 'en pols junts'. És una crida a reconèixer les lluites compartides i potser un recordatori per trobar solidaritat enmig de tot.