La cançó d'Orville Peck 'How Far Will We Take It?' amb Noah Cyrus s'endinsa en les complexitats d'una relació que es troba al límit de la connexió i la desconnexió. La lletra dibuixa una imatge viva de l'enyorança i l'amor insatisfet, on el narrador es troba en un estat oníric, buscant una parella que ja no hi és. Aquesta absència és palpable, i el narrador lluita amb el buit deixat enrere, expressant una necessitat profunda que l'altra persona torni i arregli les coses.
El tema recurrent d'intentar estimar però no aconseguir trencar suggereix una barrera que impedeix que la relació prosperi. Això podria simbolitzar parets emocionals, traumes passats o paraules no pronunciades que dificulten la veritable intimitat. La línia 'No acostumar-se a viure sense tu' subratlla la dificultat de seguir endavant i l'esperança persistent que les coses puguin canviar. El cor, amb la seva commovedora pregunta 'Fins on ho portarem?' reflecteix la incertesa i el potencial de reconciliació o més alienació.
Les imatges de foc i flames a les lletres afegeixen una capa d'intensitat a les emocions que es descriuen. El foc sovint simbolitza la passió, la destrucció i la renovació, cosa que indica que la relació té el potencial de tornar a encendre o esgotar-se completament. La col·laboració amb Noah Cyrus aporta una harmonia inquietant a la cançó, millorant la sensació d'anhel i tensió no resolta. En última instància, 'Fins a on arribarem?' és una poderosa exploració dels reptes de l'amor i l'esperança perdurable de connexió malgrat els obstacles.