Puc arreglar-lo (en realitat no puc)

La cançó de Taylor Swift 'I Can Fix Him (No Really I Can)' aprofundeix en la complexa dinàmica d'una relació on una parella creu que pot canviar l'altra. La lletra dibuixa una imatge viva d'una dona que se sent atreta per un home amb defectes evidents, percebut pels altres com més enllà de la redempció. El cor recurrent, 'Puc arreglar-lo, no, realment, puc', reflecteix la seva creença ferma que posseeix la capacitat única de reformar-lo, malgrat l'escepticisme dels que l'envolten.

La cançó utilitza imatges poderoses per descriure la naturalesa problemàtica de l'home, com ara 'el núvol de fum li surt per la boca com un tren de mercaderies' i 'les seves mans, tan calloses de la seva pistola'. Aquestes línies no només representen les seves aspres, sinó que també insinuen problemes més profunds com l'addicció i la violència. El personatge de Swift, però, veu més enllà d'aquests a un potencial 'halo de la màxima nota', cosa que suggereix una creença en la seva bondat inherent o redempció que els altres no veuen. Aquesta perspectiva és un exemple clàssic del 'complex del salvador', on un se sent obligat a salvar els altres, sovint a costa del seu propi benestar.



A mesura que avança la cançó, el to canvia lleugerament, revelant la comprensió creixent de les seves limitacions per part de la protagonista. La línia final, 'Oh, potser no puc', introdueix un moment de dubte sobre si mateix i possiblement la comprensió que algunes persones no es poden canviar només amb l'amor. Aquesta evolució en la narració afegeix profunditat al viatge del personatge, destacant el pes emocional d'aquesta relació i la dolorosa acceptació que comporta el reconeixement de les limitacions d'un per influir en el canvi d'un altre.